11/10/2008

Visiteu airsoftemporda

Doncs be, només dir-vos que us recomano fermament que visiteu el nou enllaç al blog http://airsoftemporda.blogspot.com/ , si sou fans d'aquest nou esport o simplement teniu curiositat per coneixer el seu funcionament doneu-li un cop d'ull!



Salut a tots els airsofers!!

9/15/2008

La Cançó de la “cope”

Molt bona la parodia sobre la cadena aquesta dels pebrots.



Si algun dia teniu ganes de riure la poseu una estona i escolteu aquet paio (entre les mentides que diu i com parla es un xou) ara be, no massa estona k desprès t’entra el mal de cap.

Salut!

9/13/2008

Volem seleccions Catalanes ara!

Vídeo molt treballat sobre els grandiosos jugadors de la selecció catalana de Hockey.



Que bons que som si senyor!

Aquests son les paraules d’en Miquel Masoliver en una entrevista extreta de la pagina: www.seleccions.cat (Si no us ve de gust de llegir l’entrevista podeu escoltar-la fent clic a “La meva música- Entrevista")

Miquel Masoliver Jugador català d'hoquei patins
Miquel Masoliver, de 28 anys, va ser convocat pel seleccionador espanyol d’hoquei patins Carles Feriche per disputar l’Europeu de Monza (Itàlia). Al conèixer la notícia el defensa del F.C.Barcelona va fer pública la seva voluntat de jugar només amb Catalunya. Després d’amenaces per part de la Federació Espanyola d’Hoquei sobre patins al Barça sobre la possibilitat de ser inhabilitat de 2 a 5 anys, Masoliver va haver de reunir-se amb aquest organisme. Al final, vist el pes que agafava l’assumpte, van decidir desconvocar-lo.

Com et sents veient l’europeu des de casa. No sé si estàs de vacances?

Sí, estic de vacances. Molt bé i molt satisfet de no haver anat a l’europeu que jo no volia disputar. És una gran satisfacció per a mi...i poder-lo veure des de casa.




No et penedeixes de la teva decisió?

Gens ni mica. Jo des del primer moment tenia molt clara la meva decisió. Jugar amb Catalunya i no jugar amb Espanya. I en cap moment me n’he penedit ni molt menys.




Has tingut molts problemes en fer pública la decisió de jugar amb la selecció catalana i no amb l’espanyola?

Sí, sobretot hi va haver una setmana molt dura. Perquè jo no m’esperava el que envoltava tot el tema. Era una decisió personal i la contra que va fer la Federació espanyola va ser molt lletja. Els vaig trucar i informar correctament. Com crec que s’havia de fer. I després ells van prendre els mecanismes que crec que es van equivocar.




Què va fer la Federació Espanyola?

Em va amenaçar d’inhabilitar. Segons la llei en teoria es pot fer. I em va fer arribar que podia passar això. Suposo perquè em retractés de les paraules que havia dit, no? I evidentment no ho vaig fer. Tenia molt clara la meva decisió. Creia que era la correcta i la que em fa sentir bé.




I el fet que no hi hagis anat a què és degut?

Al final després de l’enrenou mediàtic i el suport que hi havia per part de la premsa... va haver d’acceptar. Se’m va citar a la Federació (al local que tenen a Barcelona) i se’m va desconvocar. Suposo per la pressió mediàtica que hi havia hagut. Jo crec que si no hi hagués hagut tot el que hi va haver m’haurien obligat a anar-hi.




Sembla que et van dir que no t’inhabilitarien mai?

Ells han vingut a dir que mai ho han dit. Que les lleis són allà però que no l’haurien utilitzada mai. Jo aquí ara no m’hi fico. Jo sé que la meva decisió en el seu moment no va ser acceptada i que l’han hagut d’acceptar. I que vaig poder anar a jugar amb Catalunya que és el que jo volia. I que no volia anar a jugar amb Espanya.




Creus que tardarem gaire a veure Catalunya competint de forma oficial?

Vist l’últim torneig que vaig jugar amb la catalana aquest estiu, que és el que em feia il•lusió, jo crec que tardarem. S’ha deixat una mica de banda el fet de no tenir el reconeixement oficial a nivell d’hoquei. A la gent l’ha afectada molt. Crec que hi ha coses que s’haurien de millorar i molt. Temes com que et donin la samarreta al final del torneig. Coses com aquesta crec que s’han de tractar. I tenir almenys els jugadors satisfets. Que si es fan una sèrie de passos per poder jugar amb Catalunya que les coses s’agafin més seriosament.




Què cal fer per aconseguir-ho?

S’havia començat bastant bé sent constants. I s’està abandonant el tema. Si no hi ha un reconeixement oficial serà molt difícil. Però el més important és que tots estiguem units en una causa que és la nostra. I sobretot el reconeixement social que és el més important de tot.




El fet que molts esportistes fessin com tu, creus que agilitzaria el procés?

No ho sé. Això és un tema personal de cadascú. Jo he fet el pas perquè ja estava molt convençut i tot i sabent que no era oficial, sabia que em comportaria certes repercussions. Potser sí que agilitzaria el tema. Això és difícil de saber.




Tornaràs a jugar amb Espanya?

No, no ho crec. Segur que no. No tinc cap ganes de tornar a jugar amb Espanya.




Com s’entén una selecció espanyola formada per tants catalans?

Aquesta és la realitat de fa molts anys i actual. Sabem el potencial de Catalunya a nivell d’hoquei i això es veu reflectit en la selecció.

Guerra Civil Espanyola

2 minuts de documental i despres la cançò de "Fascismo nunca mas" del grup Haveas corpus.

9/11/2008

Polonia- Rei, versió "Lee"

Mira que soc antimonàrquic pro amb el rei de Polònia es que no puc
Li tinc certa simpatia jajaja Deu ser per la gràcia que fa.


L'ESTELADA: LA BANDERA DE COMBAT fa 100 anys, Felicitats!






La necessitat de la creació d’una bandera de combat, pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, l’any 1918. En signar-se aquell any l’armistici de la primera guerra mundial i amb l’esclat de l’aparició de nous estats a Europa, uns joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual Ballester n’era el president, aprofitaren el moment polític per internacionalitzar el fet nacional català utilitzant la bandera de l’estel solitari. Dins d’aquest grup, Ballester hi creà o inspirà la senyera estelada, perquè tan els catalans com les potències estrangeres visualitzessin clarament les aspiracions independentistes de Catalunya.

La quadribarrada tradicional els quedava curta en soler lluir al costat de l’espanyola que la neutralitzada ideològicament. “L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, “de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”.


El fet d’haver-hi un estel i un triangle en la nostra bandera de lluita, no és un fet casual. La simbologia del l’estel solitari simbolitza, per ell mateix, la llibertat, i en la bandera, la independència del país que representa. El triangle equilàter representa l’estabilitat i la simplicitat. Tradicionalment, és el símbol de la divinitat. Les societats de maçons l’empren sovint en la seva iconografia simbòlica.

Si ens fixem en les banderes d’estats independents i en les de nacions sense estat, encara no reconegudes, en moltes hi sovintegen estels. De tots aquests estats independents, el més antic de tots on hi figura un triangle i un estel, és Cuba, antiga colònia espanyola fins l’any 1898. La lluita de Cuba per la seva independència era ja seguida amb atenció pels catalanistes del segle XIX. La simbologia dels cubans insurgents influí decisivament en els independentistes catalans que residien a l’illa, alhora de dissenyar la nova ensenya de combat.


Un cop acabada la guerra d’Independència de Cuba, es va crear, a Santiago, l’any 1906, el Centre Catalanista de Santiago, on ja s’hi podia veure un primer apunt de la futura bandera catalana estelada: Al mig d’una senyera, damunt mateix de les quatre barres, hi lluïa un estel blanc de cinc puntes. Prenent doncs com a model la bandera de Cuba, Vicenç Ballester, que hi residí temporalment i n’admirà la seva lluita contra l’imperi espanyol, impulsà el disseny definitiu de la bandera del triangle i l’estel.

Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revolució francesa, posteriorments adoptats a la bandera dels EUA i finalment a la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig hi llueix l’estel blanc de la llibertat.

El 1906, apareix un estel a la capçalera de la revista “Fora Grillons!”, feta a Santiago de Cuba per exiliats catalans (publicació que ja reivindicava sense embuts la independència de Catalunya). A la dècada dels anys 20, un cop acabada la primera guerra mundial, es respiren vents de llibertat, propiciats pel president dels Estat Units d’Amèrica Woodrow Wilson. La Societat de les Nacions, embrió de l’ONU, provoca esperances infinites. Molts pobles veieren clara la seva oportunitat històrica d’alliberar-se, i així ho aconseguiren la República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Armènia al llarg de l’any 1918. Altres pobles com Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia, són proclamats independents però ben aviat són ocupats pels soviètics, no sense revoltes populars.


Totes aquestes nacions que aspiren a alliberar-se, comencen a crear grups de pressió internacionals, per a transcendir la seva lluita en altres països. En el cas català, el Comitè Pro-Catalunya, amb Vicenç Ballester al capdavant, en fou un dels més actius. Fou en aquestes circumstàncies que es veié amb la necessitat de dotar-se d’un símbol que representés les seves aspiracions i les de Catalunya i aquest fou, com no podia ser d’altra manera, el de l’estel a la bandera. La popularitat de la bandera estelada, comença a notar-se a partir d’aquell moment.


La primera fotografia del definitiu símbol dels independentistes, apareix en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí “L’intransigent”, on es reproduïa una imatge d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les seves banderes repectives. També fou el mateix any 1918, que es posa en circulació, una vinyeta (segell sense valor postal), dedicada a la futura Societat de les Nacions, on també apareix una estelada.

Ja a la dècada dels anys 20, trobem dues imatges més d’estelades. L’una en el darrer número de “La Tralla” (revista independentista radical dels anys 20 i 30), abans del cop d'estat de Primo de Rivera de l’any 1923 i l’altra en un document imprès pel Comitè Pro-Catalunya escrit en català i en àrab, per tal de saludar i encoratjar a un dels dirigents polítics del Marroc revoltat contra Espanya. A Cuba, apareix impresa per primera vegada, a la capçalera de la revista “La Nova Catalunya (1920)”. A partir d’aleshores, les banderes estelades aniran trobant-se habitualment en publicacions separatistes catalanes.

Francesc Macià l’adoptà com a estandart d’Estat Català el 1922, fet que la popularitzà enormement. A partir d’aleshores, la seva presència en actes heroics és quasi permanent. La tenien els militants de Bandera Negra, organització afí a EC, quan conspiraren contra el rei Alfons XIII en plena dictadura primoriverista. L’avi i els seus voluntaris catalans l’enarboren en l’intent d’insurrecció a Prats de Molló, l’any 1926. La dugueren a la presó quan foren detinguts i també la lluiren a París quan foren jutjats.

L’ús de la bandera pren forma jurídica quan és citada en l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana (la carta magna de la Catalunya Independent), redactada i aprovada l’any 1928 a Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català. “La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.”

Amb la fundació l’any 1931 d’Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català) la continuen mantenint com la bandera del partit, igual que d’altres organitzacions separatistes com el Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! o Estat Català- Partit Català Proletari de Jaume Compte, que morí defensant-la amb les armes, a la seu del sindicat de dependents (CADCI) a la Rambla, avui seu de la UGT, durant la proclamació de l’estat català, el 6 d’octubre de 1934.

Tres anys abans, ja lluí oficialment en la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril i durant el citat 6 d’octubre, Barcelona, Vic, Igualada, Solsona i altres capitals de comarca, s’hissà a la seu dels ajuntaments. Durant la guerra de 1936 a 1939, l’estelada marxà al front de les columnes Macià-Companys, el regiment pirinenc nº1, la 556 brigada mixta i en la que intentà la reconquesta de Mallorca, presa pels feixistes, des de l’inici del cop militar de Franco.


El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà a voltes la quatribarrada tradicional i d’altres l’estelada. El logotip de l’organització reprodueix aquest fet dual, ja que l’estelada hi apareix només de forma esporàdica. La lluita dels militants del FNC és més que heroica, ja que la seva lluita és en silenci, en la clandestinitat del franquisme. Molts cops també, actuen darrera de les mateixes línies enemigues del front aliat a l’Europa en guerra. Integrats a la resistència francesa o els serveis secrets britànics i polonesos en lluita soterrada contra les tropes nazis o colaboracionistes. La seva presència decisiva arriba fins l’alliberament de París i dintre dels camps de concentració alemanys i francesos.

L’any 1968, la secció universitària del FNC s’escindeix de l’organització i crea Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Com que aquest partit vol deixar clara la seva orientació socialista-marxista, decideixen canviar el color blanc de l’estel de la senyera per un de roig. El triangle canvia del blau al blanc. L’any 1969, comença a aparèixer en la revista “Lluita”, l’òrgan del PSAN, la nova estelada.

A mitjans dels anys 70 és aleshores el PSAN qui experimenta una nova escissió. D’aquesta en neix el Moviment d’Unificació Marxista (MUM). Aquesta organització seguirà utilitzant l’estelada amb estel vermell i triangle blanc i el PSAN canviarà el triangle per un de groc, mantenint el roig de l’estel. El MUM i la coalició de partits que conformà el BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional) desapareixen l’any 1980. A partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig i el triangle groc esdevindrà la bandera hegemònica dels partits i organitzacions que es defineixen en termes generals com a independentistes i revolucionàries.

Des de l’any 1980 encà, totes les organitzacions independentistes que han nascut a l’entorn o fruit d’escissions del PSAN adopten majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa. L’any 1987, després que ERC es declarés independentista en els seus estatuts, acollí informalment l’aleshores anomenada “estelada del PSAN”, tot i mantenir la “històrica” com a bandera oficial. Avui en dia, ambdues banderes són gairebé igual de populars.


Gràcies a: http://www.estelada.cat/ per facilitar-nos la informació.


9/09/2008

Pau Casals, un dels més grans patriotes fa un discurs a les Nacions Unides.



Ets gran pau, molt gran!

L' Aznar destrossant la llengua catalana

Una mica de conya de tan en tan no fa mal,

Disfruteu el vídeo i ja posats si algú descobreix el que diu

Informeu-me.



9/08/2008

Lletra de la cançò dels almoàvers (Lyrics)



Grosses galeres parteixen del port
Plenes de soldats de pell colrada
La senyera oneja a popa i al pal major
Veles al vent, rems esquincen l’aigua

Abocats a la glòria i l’aventura
6.000 guerrers fills de Catalunya
navegaren de Messina a Constantinoble
creuant aquest mar tan bell, tan nostre

ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Forts crits, soroll d’espases
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Escuts, coltells, dards i llances
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Batalla ferotge i sanguinària
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!

Morir en combat empunyant l’arma
Destres en la lluita cos a cos
Exèrcit format per infanteria
Elaborant tàctiques de combat
Per vèncer la cavalleria

Berenguer d’Entença, Bernat de Rocafort
Ramon Muntaner, Roger de Flor
Cabdills d’una tropa de guerrers valents
De durs i rudes combatents

ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Forts crits, soroll d’espases
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Escuts, coltells, dards i llances
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Batalla ferotge i sanguinària
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Morir en combat empunyant l’arma

Recorreren l’Orient de la Mediterrània
Lluitaren a Lídia, Tràcia i Tessàlia
De guerra en guerra i de batalla en batalla
Fundaren els ducats d’Atenes i Neopàtria
Poc després la companyia fou dissolta
L’expedició quedà finalitzada
És un episodi de la nostra història
Recordat per la victòria i el coratge.

ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Forts crits, soroll d’espases
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Escuts, coltells, dards i llances
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
Batalla ferotge i sanguinària
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!

Morir en combat empunyant l’arma
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!
ALMOGÀVERS! ALMOGÀVERS!








Una història de tortura real


Avui he buscat un gos, n'he agafat un que he vist
rondant pel meu carrer que feia prou patxoca, l'he tingut tancat a les
fosques en una habitació durant un temps, per a fer-lo emprenyar.
L'he colpejat durant una bona estona i li he donat menjar podrit per fer-lo
trobar malament. Al cap d'una estona, l'he fet sortir al pati interior, per
a que no es pogués escapar, s'ha passat una bona estona donant
voltes pel pati. Jo el deixava, perquè es cansés i així no donés massa la
brasa. Com que veia que encara tenia més reflexes, més habilitat... en
definitiva que la cosa anava per llarg, li he començat a clavar unes fustes
de punta que tenia per allà... a veure si les ferides aconseguien
pausar-lo. El cas és que sí, que s'ha començat a cansar, (està clar que
aquelles ferides al llom i aquella sang cansen a qualsevol), així que abans que es morís i quan he vist que la seva agonia era la justa com per
no adonar-se de qui estava a prop seu, he agafat un ferro esmolat i ZAS,
he acabat amb la seva vida atravesant-lo. Després m'he fet fotos
mentre li trossejava algunes parts del cos (que penjaré a la paret de
casa). Me'n sento molt orgullós, m'he divertit molt... Abans que em digueu de tot, llegiu: Si canviem GOS per BRAU, en
comptes d'un escrúpols, que seria? un gran mestre?, em treurien a espatlles?
El toreig és una forma més d’assassinat animal.

(E-mail que va començar a circular el 26 Nov. 2006)







Un altre de e-mails, Arnau contra telemadrid

He deixat la carta en castellà ja que és d’idioma original)








Carta des de Capellades.

Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid
M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè
així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït
bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als
mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà
lliures...o això és el que diuen.

Aquí va la carta:

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en
mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me
entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un
traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y
saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no
tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau,
soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado
Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida
en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo
a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato.
Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho
años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya
sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su
lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a
decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo.
También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su
lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles
en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me
permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su
máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que
resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy
capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los
16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'?
Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta
Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña
para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección;
Y leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de
ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en
primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato
incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo
por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído
todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una
cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde
punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como
diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas
del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una
frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a
hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera?
¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas
ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los
derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en
detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me
pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes.
Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto,
mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres
señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país,
destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no
todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho,
matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano,
además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por
contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro
totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará
sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso
familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción
de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano
(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo
lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía
desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo,
nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.
¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no
quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que
vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo
hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación
del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras
raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso
de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis
amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y
lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden
considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen
andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el
caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los
racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar
ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar,
inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre
personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he
hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero
que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que
me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con
ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se
dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su
documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància


GADES-04.06.08

--
Oriol Farré i Satorra
Gràfic
696 919 132
pg. de la Verneda 105-109, local 7
08020 Barcelona



I ara pels que us ha impressionat la carta però no sabeu de que tracta aquest documental us el deixo penjat aquí, no puc dir k el disfroteu...















(F.F.) Avui se la mereix l’Arnau: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància


9/07/2008

TV3 - Polònia - Montilla i Nadal es fan passar per bascos

Allà va el primer vídeo de Polònia però no pas l’últim.

Polònia com sempre entrellaçant humor i realisme, en definitiva son els millors!

Amés ames a partir d’ara cada nova aportació vindrà acompanyada d’una frase feta al final(F.F).



A l'any 2000, amb una població catalana que representa el 15% del total de l'estat espanyol , Catalunya paga el 20% dels ingressos de l'Estat, i les inversions a Catalunya no superen el 10%, amb la qual cosa el percentatge del dèficit fiscal és del 66%.

Aquestes proporcions s'han mantingut iguals o pitjors al llarg dels darrers 300 anys.



Segons Javier Tusell, historiador espanyolista, cada dia (1999) surten de Catalunya en direcció a Espanya, sense retorn, 3000 milions de pessetes


Ningú no pot entendre que el 2001 Catalunya hagi tingut un dèficit fiscal amb Espanya del voltant dels 10.746 milions d'euros (un 8,9% del PIB), segons publica Funcas (Fundació de les Caixes d'Estalvi Espanyoles). Aquesta quantitat dóna un dèficit de 1.780 euros per persona i any (vol dir 7.120 euros per cada famíla catalana de quatre membres, i això vol dir un bon cotxe cada dos anys) [...]. I una quantitat que permetria a la Generalitat edificar cada any 55.000 habitatges i regalar-los! O construir quinze línies de TGV de Barcelona a la frontera francesa cada any. Escandalós, oi?".


(Informació extreta de la pàgina: http://independencia.tripod.com/)




F.F. " Espanyoles" Aneu-vos preparant perque lluitarem fins al final!




9/06/2008

Brams

Us deixo una canço fantàstica d'aquest fantastic grup.

9/04/2008

La semarreta de Bàsket dels PPCC!

Perfi ja ha arrivat el que tots els nacionalistes catalans estaven esperant!

Ara anar a entrenar serà el doble de satisfactori XD

Josep Lluis Carod-Rovira amb dos collons!

9/03/2008

"Joves Violents" Mentalitat feixista

Nosaltres nazis?

Aquet video més que instructiu és... una classe avançada de com retallar les imatges en el moment apropiat i de com "senyir" la informació perquè encaixi on volem.

En resum, et fan veure el que volen veure.

9/02/2008

I tu, Perquè vols la independència?

Antic enunci d'Esquerra però igualment efectiu!

9/01/2008

Èric and the Army of the Phoenix

Aquí us deixo un documental que he trobat pel youtube sobre l’Èric Bertran, impressionant el que li van fer, i com es fa defensar.

Personalment m’encanta quan planta cara a la jutge en el llibre. XD

Si algú se’l vol llegir que m’ho demani.